Seguridad Social

Agents de la Policia Nacional, en un operatiu conjunt amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, han destapat un frau de 15.779.320 euros comès per diverses mercantils en investigades en les províncies d’Almeria, Barcelona, Càceres, Cadis, Granada, Huelva, Las Palmas, Lugo, Madrid, Màlaga, Navarra, Sevilla, Toledo i València. Els agents van revisar i van analitzar 32 expedients que afectaven a diferents empreses i com a conseqüència van ser investigades 43 persones com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social, frau de prestacions, falsedats documentals, frustració a l’execució, estafa, blanqueig de capitals i malversació.

Les recerques van començar a la fi de l’any 2016 quan van ser remesos diferents escrits denúncia per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la Secció de Recerca de la Seguretat Social de la Policia Nacional, juntament amb la diversa documentació sol·licitada per aquesta unitat policial. Els investigats han resultat ser principalment els responsables de les mercantils, però també les seues testaferros, alguns d’ells treballadors que figuraven en connivència o familiars dels primers. En tots els casos s’ha realitzat un informe patrimonial de les persones implicades amb la finalitat de que la Tresoreria General de la Seguretat Social puga sol·licitar l’embargament d’aquells béns que considere oportú, o que el Jutjat que entenga de cadascuna de les causes puga utilitzar-los amb la finalitat de cobrir les responsabilitats.

Entre els arrestats hi ha un empresari que va ser nomenat dipositari dels béns embargats pels deutes que mantenia amb la TGSS, que en l’actualitat superaven els 120.000 euros i que estaven dipositats en l’establiment hostelero de la seua propietat. Quan es va requerir a l’empresari la posada a la disposició dels béns embargats, va incomplir les seues obligacions com a dipositari obviant el requeriment. A més, per a evitar les responsabilitats penals va decidir efectuar fins a tres denúncies davant la Policia en les quals narrava una sèrie de furts i robatoris en el seu establiment, i que coincidien amb les dates de les notificacions de la TGSS i de tots els béns que ja figuraven embargats per aqueix mateix organisme.

Diferents formes de defraudació

Amb la finalitat d’eludir el pagament de les quantitats degudes i frustrar les legítimes aspiracions de cobrament de la Tresoreria, les empreses defraudadoras utilitzen diferents procediments. Entre aquests mètodes figura la creació successiva de societats mercantils a les quals es va transferint l’activitat que venia desenvolupant la deutora, així com els elements patrimonials d’aquella. En altres ocasions, mitjançant el denominat “Grup d’empreses” es constitueix una empresa principal que ostenta el patrimoni al costat d’altres –descapitalizadas- que complementen l’activitat d’aquella, existint un ànim defraudatori ja que aquestes últimes empreses que figuren formalment amb personalitat jurídica independent, en la seua actuació i activitats reals són una única empresa, utilitzant fraudulentament la normativa laboral (cessió irregular de mà d’obra, contractes fictícies, facturacions entre elles mateixes, etc.)

La creació d’entramats empresarials en els quals l’activitat empresarial apareix en una o una altra mercantil segons convinga és un altre dels sistemes emprats a aquest efecte. Per a açò s’estableixen unes empreses patrimonials, que ostenten el patrimoni del grup i són les titulars dels drets de crèdit de l’activitat, però no dels deutes generats per altres empreses del grup que manquen de qualsevol tipus de patrimoni realitzable, existint entre les mercantils deutores i les descapitalizadas, relacions opaques.

Així mateix, les successives transmissions de la titularitat dels béns que passen d’una raó social a una altra o fins i tot a empresaris individuals, impedint o dificultant la localització i trava dels mateixos, i en alguns casos, el traspàs dels béns una vegada requerit el seu embargament, són igualment utilitzats per a defraudar. També els són l’ocultació de béns als Organismes competents de la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament del deute generat, i el entorpecimiento de la labor recaptatòria dels esmentats Organismes de la TGSS.

Col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social

En aquest tipus de recerques és de gran importància la col·laboració amb de la Policia Nacional amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, sense la qual la labor de detecció i aportació d’indicis i proves documentals es faria més complicada i tediosa.