Silla viu el seu Dia Gran de les Festes d’Agost en honor del Sant Crist. Una cercavila, emotiva missa i gran mascletà han sigut el plat fort que ha obert una jornada en què les tradicions més arrelades i sentiment de poble són, de nou, protagonistes.

I sens dubte, les festes d’aquest municipi de l’Horta Sud han conservat amb vitalitat dos elements del seu patrimoni cultural: la Dansa dels Porrots i La Carxofa.

La dels Porrots, una singular i antiquíssima dansa ritual guerrera, que és ballada per 10 dansaires, que durant tot el dia recorren els carrers del poble. La dansa consisteix en l’enfrontament simbòlic entre dos bàndols, amb desafiaments, acusacions i intents d’agressió rituals. El bàndol vencedor alça sobre l’esquena als adversaris seguint les pautes d’unes belles melodies de dolçaina.

Els balladors van vestits amb un faldellí i un ample collaret de tela granada, amb serrells grocs. Després porten un tahalí i cinturó de cuir negres; al costat esquerre de la cintura els penja una xicoteta borsa quadrada del mateix material. Tot això adornat amb claus metàl·lics. El cap el porten cobert amb una corona de fulles d’heura. Canelleres de cuir i als peus espardenyes d’espart. Les xiques porten idèntica indumentària, excepte una samarreta curta, sense mangues, que cobreix el pit.

Completen el seu equip amb la maça, anomenada porrot, d’uns seixanta centímetres de llargària, de color verd i adornada amb claus negres. La música s’interpreta amb tabal i dolçaina i no cessa durant tota la dansa.

Òbviament, la Dansa dels Porrots és per a Silla un motiu d’orgull i lluita per a ser declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial.

El colofó a tot un dia de germanor ho ha posat la processó, encapçalada per personatges bíblics, presidida per les cambreres, el clergat local i les autoritats municipals, acompanyats per la Banda de l’Agrupació Musical la Lírica de Silla, tancant-la el Santíssim Crist, portat pels Costalers.

En arribar el Crist a la porta de l’església, un altre dels moments més emotius i esperats: el motet de Rigobert Cortina, Gloria a Déu en les altures, més conegut per La Carxofa de Silla. Ja des de l’Edat mitjana existeixen referències en la Carxofa a València. Es tracta d’un instrument que per l’època estava molt estès com a portador d’àngels en el seu interior. Té forma de bola daurada, i quan s’obri adopta una forma similar a la d’una palmera o una carxofa. Moment en què el xiquet que hi ha en el seu interior entona el motet. A continuació, els trets de les vint-i-una salves corresponents.

En un dia tan emotiu i engalanat, no podia faltar la música amb la MACRO TOP: 40.000 Wats d’il·luminació i 20.000 Wats de so.

Així s’ha viscut el Dia Gran i així li l’expliquem i vam mostrar. Però per davant, als veïns i veïnes els queda, encara, molta metxa amb un gran ventall d’actes.