delfines
Uno de los delfines del Oceanogràfic durante el tratamiento administrado.
SHARE

Entre 1987 i 1988, una estranya afecció, que combinava pneumònia, encefalitis i danys al sistema immune, va acabar amb la meitat de la població de dofins mulares de l’Atlántico. El responsable va ser un virus del gènere Morbillivirus, de la mateixa família a la que també pertanyen els causants del xarampió en humans i de la pesta bovina. Des de llavors, ha provocat epidèmies molt destructives que ha afectat a diferents espècies de cetacis de tots els oceans, la qual cosa li ha atorgat el títol de ser el virus més letal per a aquests mamífers.

En l’últim brot de 2011, tan sol a la Comunitat Valenciana, van aparèixer encallats 50 cadàvers en mes i mitjà. No obstant açò, a partir de 2012, es va detectar un canvi en el patró d’aquesta malaltia que, ara se sap, es va deure a l’existència d’una nova variant del virus, que està circulant per les aigües del Mediterrani.

Esta és la principal conclusió que acaba de ser publicada en BMC Veterinary Research com a resultat d’un estudi pioner de la Fundació Oceanogràfic en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid, amb el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (CISA-INIA) i la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

La novetat resideix que este nou cep té un patró diferent ja que als animals que afecta tenen lesions més greus que els que provoca la varietat autòctona mediterrània, que va produir l’últim brot de 2011. Però, per contra, no provoca plagues com les causades històricament per estes, sinó que afecta a individus solitaris.

Consuelo Rubio abans de començar la necropsia d’un dofí mular.

Des de 1990 i fins a 2011, “en el Mediterrani només registràvem epidèmies de morbillivirus, però a partir de llavors van començar a aparèixer animals infectats de manera aïllada”, explica Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora de Recerca de la Fundació Oceanogràfic i principal signant de la publicació. En seqüenciar el virus, van detectar que es tractava d’un cep diferent a les locals, però idèntica a una que s’ha descrit en l’Atlàntic.

La hipòtesi de la científica és que la variant del virus va ser introduïda en aigües del Mediterrani per un animal portador provinent d’aigües atlàntiques, que va infectar a espècimens locals. També considera Rubio-Guerri que “no es tracta d’una colonització puntual i circumscrita a les costes espanyoles –molt properes a l’Estret on es comunica amb l’oceà – sinó que el cep s’ha assentat i està circulant en este mar”. Prova d’açò seria que s’han trobat altres casos similars en regions de França i Itàlia.

“Amb este estudi aconseguim una major comprensió del virus i la seua capacitat d’expansió, la qual cosa ens permetrà avançar en el coneixement de la malaltia”, assenyala la investigadora de la Fundació Oceanogràfic.

Experts de l’Oceanogràfic durant el tractament d’un dofí malalt.

“La principals dificultats per a entendre millor esta devastadora malaltia és que es dóna entre cetacis salvatges, que existeix una alta mortandad entre els infectats i que no es poden plantejar infeccions experimentals com sí es realitzen amb algunes espècies de laboratori”, explica Rubio-Guerri. Per açò, “la recerca es limita a la informació que aporten els cadàvers d’aquells que arriben encallats a les nostres ribes”.

L’estudi de l’Oceanogràfic es basa en cinc animals morts pel virus, del total dels 322 recollits en les costes valencianes des de 2010. L’Animal nº 1 es va arreplegar en 2011, el nº 2 en 2012, el nº 3 en 2014 i els nº 4 i 5 en 2015. Després de seqüenciar genèticament el virus que va provocar la seua mort, es va apreciar que el nº 1 era idèntic al que va causar l’epidèmia mediterrània de 2011, mentres que els 4 restants eren idèntics al cep de l’Atlántico Nord.

Tripadvisor califica el Oceanogràfic como el segundo mejor acuario del mundo