abusos
SHARE

Save the Children ha presentat el seu nou informe “Ulls que no volen veure”, amb un annex específic per a la Comunitat Valenciana, on ha analitzat els abusos sexuals a menors a través de més de 200 sentències judicials. L’informe alerta que tant a la Comunitat com en la resta d’Espanya l’abús sexual s’estén de mitjana quatre anys, la qual cosa demostra que encara no existeixen les eines necessàries per a prevenir i detectar els abusos ni perquè el xiquet o xiqueta puga denunciar-los.

Que hi haja xiquets patint abusos sexuals que no són detectats, que aquests abusos s’allarguen durant anys o que, encara que es detecten, hi haja xiquets que segueixen en contacte amb el seu agressor i que no són protegits es deu a una sèrie de fallades i febleses en la resposta de les administracions públiques tant en la prevenció, detecció, el procés judicial com en l’atenció i tractament psicològic a les víctimes.

Així, les denúncies per abusos sexuals a menors a la Comunitat Valenciana van augmentar un 19,2% el passat any, passant de 547 en 2015 a 652 denúncies en 2016, segons dades del Ministeri de l’Interior. Malgrat aquestes xifres, la majoria dels casos (prop del 85%) segueixen romanent ocults.

El problema de l’educació sexual tardana

Un altre aspecte a destacar és que més de la meitat de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual de la Comunitat Valenciana en 2015 era menor de 13 anys, un fet que obri el debat sobre la necessitat d’instaurar l’educació afectiu sexual en l’ensenyament reglat i en edats primerenques, al contrari del que ocorre ara. En l’actualitat, l’educació sexual s’imparteix a partir dels 12 anys i no en totes les escoles.

“A pesar que a la Comunitat Valenciana de manera pionera s’ha rebaixat l’inici de l’educació sexual als 12 anys gràcies a la modificació del Pla Integral d’Educació Sexual (PEUS) en 2017, des de Save the Children pensem que continua sent insuficient, ja que més que la meitat dels delictes contra la llibertat sexual es produeixen entre els 0 i els 13 anys”, afirma Rodrigo Hernández, responsable de l’organització a la Comunitat Valenciana. “A la Comunitat Valenciana molts dels professionals que més temps passen amb els xiquets no tenen formació específica sobre abusos sexuals i moltes vegades no saben reconèixer el que està passant, per la qual cosa no es pot garantir l’absoluta protecció del xiquet o xiqueta”, agrega.

Denunciar i portar el cas als tribunals tampoc és una garantia de protecció per al menor que ha sigut víctima d’abús. El procés judicial dura de mitjana tres anys, en els quals els xiquets han de repetir la seua declaració fins a quatre vegades i en la majoria de casos en judicis a porta oberta. A més del trauma que suposa per al xiquet, declarar en aquestes condicions sol portar al fet que els testimoniatges no siguen tinguts en compte i el cas siga sobresegut, la qual cosa ocorre en quasi 8 de cada 10 processos a la Comunitat Valenciana, provocant que l’abusador puga seguir en contacte amb el xiquet.

Suspensió per falta de causes

Així, la majoria de processos judicials oberts en la comunitat se suspenen per falta de causes que justifiquen l’acció de la justícia, una ràtio que se situa concretament en un 75,6% i que estaria per sobre de la mitjana estatal, amb un 72,2%. A més, distaria molt de la ràtio d’algunes comunitats autònomes, com és el cas de Balears (31%), Extremadura (52,6%) o Castella- La Manxa (57,1%).

Aquests sobreseïments tenen molt a veure amb que, perquè un testimoniatge siga vàlid, no ha d’haver-hi retractació ni interès a mentir i ha d’haver-hi alguna forma de corroborar la declaració. Aquestes tres condicions són complicades de complir en el cas dels xiquets, i molt més si tenim en compte que més de la meitat són menors de 13 anys, que a voltes en veure la reacció dels adults o per no voler enviar a l’acusat a la presó – que sol ser familiar o conegut-, es retracten i, sobretot, perquè és molt complicat que hi haja testimonis de l’abús.

Si no hi ha testimonis la responsabilitat de donar credibilitat al xiquet recau en mans dels psicòlegs forenses que moltes vegades no usen mètodes científics en el procés i, en el cas de la Comunitat Valenciana, no se’ls exigeix estar especialitzats en l’atenció a menors d’edat.