3-1
SHARE

El Llevant UE va vèncer per 3-1 a UCAM Murcia en el Ciutat de València. Natxo Insa i Juan Muñoz van ser els golejadors per part del conjunt local.

En ocasions, si no hi ha emocions cal buscar la forma de trobar-les. Potser alguna cosa així va haver de pensar la ment diabòlica de Juan Muñoz per a mutar la dinàmica d’un partit de signe pedregós i d’arrel incerta després de la diana aconseguida per Jona en una jugada aèria. Un corrent replet de fatalisme va impregnar l’atmosfera del Ciutat de València, però gens va ser etern. L’atacant va agitar la confrontació, per a canviar la seua naturalesa, amb una acció que va nàixer des de la fe i des de la convicció del que pensa que no hi ha impossibles. Va tenir ànima d’amotinat. Tota l’atenció va quedar concentrada en la seua figura. Muñoz rebañó una pilota a l’interior de l’àrea universitària. El temps va semblar quedar segrestat. L’atacant va ballar un vals en una rajola i va brindar amb Natxo Insa. El partit va tornar al seu punt d’origen quan pràcticament acariciava l’ocàs del primer acte, però era indiscutible que alguna cosa havia canviat en relació al seu disseny i sentit. El gol va despertar de l’atordiment a una esquadra compromesa que fa de la creença una virtut cardinal, de la passió una energia per a expressar-se sobre el verd i del convenciment un atribut recognoscible per a trobar el seu espai en la disciplina del futbol.

Juan Muñoz va descobrir una esquerda per a recompondre l’estat anímic del grup i per a trobar un punt d’excitació sobre el qual construir un nou relat. I no va tardar a reivindicar-se amb l’assumpció de dues dianes que van aplanar el camí del triomf, però açò va ser una altra història que va esdevenir en la represa del xoc que va creuar al Llevant i a UCAM Murcia sobre el feu d’Orriols. Potser calga dimensionar el sentit que adquireix l’enèsima remuntada conquistada sobre la prada de la instal·lació levantinista. Fa temps que el Llevant va escriure la seua última paraula en la narració de lliga, però aqueix aspecte, definitori per tot el que significa, no li impedeix manifestar-se amb conviccions cada vegada que es posiciona sobre la pastura. Es tracta d’un distintiu que caracteritza al col·lectiu que prepara Muñiz. L’obstinació i l’entusiasme estan presents en la seua genètica i també en el seu ADN.

Hi ha arravatament i també hi ha vehemència en els moviments dels jugadors blaugranes. El bloc destil·la unió i companyonia i aqueixos components resulten més perceptibles en la contradicció. D’ací la capacitat de resposta davant el gol de Jona. Ningú claudicó. Ni va optar per la rendició.Ningú baixos els braços. No sembla una tasca senzilla mudar la naturalesa d’una trobada quan els desafiaments ja estan certificats. El fet accentua l’honestedat d’un vestuari compacte, gremial i fort. Mai hi ha en el calendari partits secundaris quan tractes d’adquirir la lluminositat. La mirada de Juan Muñoz advertia del tipus de partit que afrontava. El seu rictus reflectia transcendència. No va haver-hi cap brindis al sol fins a la consecució de les dues dianes que van dibuixar el reflex de la felicitat. L’atacant va mostrar el més distingit del catalogue d’estris que caracteritzen al seu joc, A l’interior de l’àrea per definició és letal. Ho va comprovar l’arquero de l’esquadra murciana en primera persona.

Muñoz va ser el seu principal malson. Es tractava d’aprofitar el buit deixat per Roger. Va imaginar des del buit la jugada del primer gol. I ajustició al seu adversari concloent sengles contres ultraletales. Va ajudar el deixant gegantesc de Casadesús. El balear va estar imperial situat en aqueix univers difícil de desemmascarar per als seus rivals com és la mediapunta. El servei en profunditat de l’illenc sobre la carrera de Muñoz va anar realment sublim. Casadesús va acariciar el cuir amb manyaga. Va impactar amb l’esfèric en l’instant just per a ajustar la pilota en el punt exacte. Abans, i en plena carrera cap al marc murcià, el seu cap havia entrat en ebullició per a fer mil fórmules matemàtiques amb la finalitat de desafiar a l’espai i al temps. Els millors traços del Llevant van quedar fixats en la represa de la confrontació. Muñiz va reajustar l’equip en l’intermedi de la cita de lliga amb l’aparició de Casadesús. El Llevant va ser més geomètric i molt més mortífero. La velocitat va distingir els seus moviments. El camp adqurió molta més amplitud. Una altra prova d’un caràcter majúscul i un nou exercici de responsabilitat sobre la geografia d’un Ciutat de València que destil·la màgia i precisió.

Finalment, una altra victòria a casa del Llevant UD per 3-1 davant UCAM Murcia.