getafe

Poder veure’s a dos punts del líder era molt il.lusionant, no seria gens fàcil véncer al Getafe CF, però quan en el minut 24 van patir l’expulsió d’Arambarri, ningú s’imaginava el desenllaç final. Va perdre el Valencia CF per primera vegada en LaLiga, amb un gol que va desviar Paulista per a despistar a Neto, abans de que el pal i les excel·lents estirades de Guaita evitaren l’empat.

D’inici el conjunt valencianista va comprovar en primera persona el joc dur del Getafe CF, defenent molt ordenat, sense deixar espais per a Rodrigo o Zaza i impedint que Andreas o Carlos Soler desequilibraren per la banda. Davant d’esta situació, el Valencia CF va recórrer a les accions a baló parat. Fins a tres faltes directes va executar el capità Dani Parejo, desviades amb certs compromisos per Guaita, que va respirar després d’un córner dissenyat sobre la pissarra que Carlos Soler va executar empalmant el baló alt. Quina llàstima! No es veia un futbol molt vistós per les contínues faltes o manotades d’amagat de l’equip madrileny que, amb un jugador menys no va voler alterar el seu guió inicial, i va seguir defenent-se amb dents i ungles arrere, com van reflectir les seues estadístiques al descans: 0 llançaments entre els tres pals.

Rubén Uría, a pesar de no patir arrere, va entendre que el Valencia CF havia de donar un pas al front per a aspirar als tres punts i va moure peces, donant entrada a Nacho Gil per Kondogbia, la qual cosa va portar a Carlos Soler a l’àrea de creació junt amb Parejo i a Andreas a la banda dreta. Des de la grada se sentia l’alé dels aficionats valencianistes, que es van quedar congelats al veure com Ángel rematava fora quan s’havia plantat només davant de Neto. Uff! Vaja ocasió! Es palpava que quelcom bo ocorreria, com diu el refrany, qui perdona… ho paga. Es faria realitat? Esta vegada, no.

Des d’eixe moment, el baló només va tindre un amo: el Valencia CF. L’equip valencianista va deixar els avisos a baló parat per les internades per la banda, xafant l’àrea tant Gayà com Montoya. Este Valencia CF sempre vol la victòria i Uría va decidir donar entrada al davanter que menys minuts necessita per a marcar: Santi Mina. Més ingredients en la coctelera a la busca del gol que, per increïble que pareguera, va arribar per al conjunt local, amb un endiablat llançament de Bergara que desvia Paulista per a despistar a Neto.

L’afició valencianista es portava les mans al cap, però la realitat obligava a l’equip a remuntar. Fins ara, l’equip només havia estat per darrere els huit minuts en el Bernabéu, no hi havia més remei. I va tornar a ser Dani Parejo qui, amb el seu guant del peu dret, va executar una falta que miraculosament va desviar el més just Guaita perquè el baló fora escopit pel pal. Quina tensió! Les pulsacions van augmentar, els nervis, la impotència al veure amb els propis ulls com els futbolistes del Getafe CF retardaven al màxim reprendre el joc quan estava parat. Ja a la desesperada, Paulista va rematar alt des de la frontal després de rebre un passe arrere, i després va arribar la parada de la vesprada, amb una estirada de Guaita després d’una fuetada de Carlos Soler. Pareixia increïble que no entrara el baló! Però el València CF no va aconseguir igualar el partit i, per primera vegada en LaLiga, va perdre el partit.