La muntanya de l’elefant era part de l’imaginari de les xiquetes i xiquets refugiats en la Colònia de Bellús durant la Guerra Civil. Així és com dibuixaven el port que separava la Vall de Bisquert de la Vall d’Albaida, amb forma d’elefant ficat al llit, des del cim del qual pensaven que divisarien Madrid, la seua casa. Però en completar l’ascensió el que quedava a la vista era Xàtiva, la seua terra d’acolliment.

Aquesta anècdota és part d’una història que “barreja solidaritat, tristesa i esperança en el gènere humà”, com ha explicat el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, en la presentació en la Beneficència del documental ‘Espais de pau en temps de guerra’, impulsat per la corporació provincial. Aquest treball audiovisual dirigit per Jaume Bayarri i produït per Paella Productions, inspirat en el llibre de Vicent Torregrosa ‘República, Guerra Civil i Educació. Xàtiva 1931-1939’, ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de València i la implicació d’historiadors com Alejandro Majordom, Juan Manuel Fernández, Mª del Mar del Pou o Germán Ramírez.

En paraules de Jorge Rodríguez, “aquest treball té cabuda en la línia d’aquesta Diputació d’apostar de forma prioritària per construir una adequada política de memòria històrica que cerca recuperar la veritat, exigir justícia i reparar els danys causats a les víctimes del franquisme”. Rodríguez ha destacat la percepció d’aquest treball audiovisual com a “homenatge als pedagogs de l’època i a les mestres i mestres que van lluitar perquè aquests xiquets que van arribar a La Costera fugint de les bombes no tingueren una infància traumatizada per l’horror de la guerra”.

documental
La Diputació impulsa un documental para recuperar la memoria de los niños refugiados durante la guerra.

En aquest sentit, el documental arreplega l’experiència pedagògica experimental de la Colònia de Bellús, a la qual en 1936 arribaven xiquetes i xiquets procedents de Madrid fugint d’un conflicte recentment iniciat. Com assegura Fran Moral, productor executiu de ‘Espais de pau en temps de guerra’, “aquest ha sigut un treball apassionant que dóna resposta a la necessitat que llevem la pols a la nostra memòria i il·luminem episodis de la història recent del país com aquest, que parla del funcionament d’una colònia en particular però que és extensible a la realitat de les colònies en temps de guerra”.

El documental de Paella Productions, que ha comptat amb una aportació de 20.000 euros de la Diputació, és una pedra més en el camí que recorre la corporació que presideix Rodríguez a la recerca de contribuir a la recuperació de la memòria històrica. Un camí en el qual la institució ha ajudat a ajuntaments i associacions a exhumar fosses comunes en diversos cementeris de la província; ha promogut programes didàctics com ‘La memòria a l’escola’ i ‘La memòria a la biblioteca’; ha contribuït a la itinerància d’exposicions com ‘No hi haurà pau després de la guerra’; i ha impulsat produccions audiovisuals com ‘Vençuts’, ‘Fills del silenci’ i ‘Els mamàs belgues’.

El president de la Diputació, acompanyat per les diputades de Memòria Històrica, Educació i Igualtat, Rosa Pérez Garijo, Mercedes Berenguer i Isabel García, ha conclòs la seua intervenció assenyalant que “un país que ha tirat terra sobre la seua memòria ha de reparar el dany causat a les víctimes com a primer pas perquè la història no torne a repetir-se”.