álex alegría
SHARE

El Llevant UE va guanyar el primer partit de pretemporada disputat davant el CF La Nucia per 0-5 amb doblet d’Álex Alegria.

Hi havia ganes de recuperar les emocions i les sensacions a l’interior del verd. El futbol sempre és futbol, malgrat la condició d’amistós del duel disputat davant La Nucia. No va tardar a l’excés a consignar el Llevant aquest plantejament sobre el verd de la coqueta Ciutat Esportiva Camilo Cano de la localitat de la Marina Baixa. Cinc minuts van bastar per a inaugurar el marcador. Toño, molt atent a la segona jugada després d’un rebutge d’un servei de cantonada, va foradar la xarxa local després d’impactar amb l’esfèric. En el seu recorregut la pilota va xocar amb un defensor del bloc alacantí per a despistar a Marcano. La diana va arribar després d’una combinació entre Iván i Shaq que va deixar al futbolista d’origen americà sense més oposició que la figura del porter alacantí. Un Llevant de tendència centrífuga es va estrenar sobre el tapet amb una golejada convincent. L’ambició va marcar el desenvolupament d’una confrontació que Muñiz va entendre com un banc de proves en llaures a la construcció de la projecció que la societat blaugrana tractarà de plasmar en el marc de LaLiga Santander en poc més d’un mes.

El preparador asturià va optar per concedir minuts a la pràctica totalitat de la plantilla que habitualment exercita a Bunyol. En aqueix sentit, el repartiment, com sol ser habitual en aquest tipus de confrontacions, va ser equitatiu amb el disseny de dos onces totalment diferents en funció de cadascuna de les meitats materialitzades. No obstant açò, va haver-hi una tendència igualitària quant a la resposta del col·lectiu blaugrana. Potser les bases, partint dels caràcters que van identificar al Llevant el curs passat, semblen clarament fixades, si bé és temps d’assimilació i d’assemblatge, principalment per als actors nouvinguts al grup blaugrana en clara referència a Álex Alegria, Lluna i Bardhi. Els tres van creuar el llindar que separa la gespa de la banqueta en la represa de la primera cita amistosa i els tres van deixar mostres i essències de les seues credencials sobre el rectangle de joc. De fet, Álex Alegria i Bardhi van capitalitzar la seqüència del gol en la segona part de la confrontació enfront de La Nucia

Potser un dels aspectes més accentuats de l’assaig va ser la notable intensitat evidenciada per un col·lectiu que no va escatimar esforços en el baptisme de la pretemporada. Es tracta d’un dels components que sobreixen en la llibreta de Muñiz. El treball de signe gremial és obligat. Ningú sembla voler perdre corda en un període que s’entrelluca fonamental. Per l’horitzó s’albira l’univers de la Primera Divisió. La notícia és excel·lent per a l’entrenador asturià pel significat que tanca. En aqueix sentit, l’equip va ser recognoscible en les seues formes i també en el seu plantejament. El Llevant va ser geomètric en el mitjà del camp durant els noranta minuts amb les duplas compostes per Campaña i Verza, amb la col·laboració d’Espinosa, i a posteriori amb Pepelu i Lerma com a conductors de la sala de màquina. El bloc va ser pacient en la seua relació amb el cuir i punxant per les bandes per a aconseguir els dominis de la porteria contrària.

Ho va aconseguir amb les aparicions de Morales i Toño per l’esquerra i Shaq i Iván pel flanc contrari en els quaranta-cinc minuts inicials i va repetir en la segona fase amb Lluna i Rubén i Jason i Pedro López. La pilota va córrer sobre el verd per a aconseguir els costats. Els gols en realitat confirmen aquesta tendència de naturalesa centrífuga. En ocasions, els partits perden aqueix component d’amistós que caracteritza a les trobades estivals. Així ho va entendre Rubén en la gènesi del primer gol d’Álex Alegria. El canterano va ballar en una rajola per a posar el cuir en les botes de l’ariet. I el sevillà va repetir amb Lluna percutiendo per l’esquerra. Bardhi va arredonir el lluminós amb un cabezazo, a l’unísono amb un defensor, que va sorprendre a Marcano. El Macedoni va estrenar el seu currículum amb un gol. Durant una mica més de vint minuts va mostrar verticalitat, valentia i un potent tret. Chema va tancar la compta amb una de les seues especialitats. En l’àrea rival sol ser indetectable.