bardhi

Entre les seues credencials s’accentuava la qualitat dle la seu colpeig i la seua facilitat per a enfrontar-se a les accions a pilota parada. Es tracta d’una especialitat que maneja amb soltesa i precisió. Ho deia el seu currículum. I l’advertiment sembla totalment fonamentada partint dels fets que van esdevenir en les instal·lacions de Pinatar Arena. Bardhi va amagar amb trencar el cuir en el primer acte, si be Verza va tirar de galons per a resoldre des de l’estratègia. No obstant açò, la història va tornar a repetir-se en la represa. L’esfèric va quedar encallat en les rodalies de la meta cadista. Bardhi va alçar la vista delimitant el seu objectiu i va estudiar la situació amb deteniment per a trobar la llum. Va ser una paràbola inapel·lable per als guants de David. Bardhi va capitalitzar l’atenció en el tercer desafiament amistós de la pretemporada. Al festeig del gol es va unir Campanya en el primer acte per a tancar una combinació col·lectiva. El migcampista es va traure una fuetada des de la frontal de l’àrea que va acariciar la malla defensada per Cifuentes després d’estavellar-se en el pal. El Llevant va reprendre el sentit del triomf en el xoc creuat que li va enfrontar al Cadis després de mossegar la pols enfront de l’Almeria.

No és el component que més emfatitza Muñiz del relat de les trobades amistoses, la victòria no resulta capital, però té una transcendència supina sobre la consciència dels jugadors. No és el valor més cercat pel cos tècnic, però ajuda en gran manera en la configuració de la identitat esportiva proposta. El preparador asturià va invertir el plantejament establit en l’envit del passat dissabte. Des d’aquest prisma, els jugadors que van tancar la confrontació davant l’esquadra d’Almeria, amb la lògica excepció de Roger, van saltar al verd d’inici per a oposar resistència a un Cadis amb sabor blaugrana després de la recent contractació de Barral i la presència en la línia de mitjans de José Mari. La resta esperava en la banqueta per a sumar-se al partit al caient del minut seixanta. La principal singularitat del Llevant, principalment en el primer acte i en el naixement de la segona fase, va ser de caràcter geomètric.

El cuir rodava sobre la prada en un interminable passeig per les botes dels jugadors granotes. El Llevant es movia entre el vertigen i la pausa a la recerca de la millor opció per a circumdar els dominis de Cifuentes. Verza, José Campaña i Bardhi establien una espècie de triangle màgic infranquejable per als seus adversaris. Ningú discutia la seua superioritat en aqueix espai del camp. Amb la força d’un imant atreien la pilota per a propulsar-lo cap als costats. La fórmula es repetia constantment. L’esfèric rodava per la medul·lar per a projectar-se en adreça cap als flancs. Tot adquiria sentit. Les bandes es convertien en autopistes per les quals circulaven Luna i Rubén i Jason i Iván. La vocació ofensiva de Luna i Iván va ser extraordinària.

El lateral andalús va oferir mil relleus a Rubén. No solament defensa, hi ha una tirada irrenunciable en el seu joc a llançar-se a la recerca d’aventures allunyades del seu hàbitat més natural. La conseqüència és la configuració d’un Llevant que adquireix profunditat per aqueix punt del camp. El gols van sancionar el domini de la nau blaugrana. Bardhi va provocar que els palmells atronaren en la instal·lació murciana. Va ser una manera de reconèixer la majestuosidad de l’acció dissenyada pel macedoni. Darrere del gol va haver-hi més notícies esperançadores entorn de la seua figura. Bardhi va ser ràpid en la presa de decisions i vertical i descarat amb la pilota. La seqüència de canvis no va variar d’arrel el signe de l’enfrontament, si ben el partit va fracturar en els minuts finals. Morales va posar el turbo per a acostar-se als voltants de l’àrea cadista. El gol de Romera en l’epíleg de la cita va ser pràcticament testimonial.